miércoles, 3 de septiembre de 2008

pertanyent a tot lo món




Sense cap motiu va somriure, pensava en ella. Tot seguit la felicitat aparent es va esfumar. Sabia que mai no seria seva. El seu destí era estimar a tothom i a ningú a l'hora. El seu cor no li pertanyia, pertanyia al món.

1 comentario:

GEmma dijo...

princesa del món,
per on pares?
jo avui vaig a bcn i fins dimecres aillada del món vivent*
xo dimecres ja despertareeee
i mos n'anirem a la platja!

sii siiii!